El poble

El Poble

Os de Balaguer és un poble tranquil i acollidor que, amb només 400 habitants, conserva el caliu dels petits pobles de Catalunya.

Antigament era una població emmurallada i encara s’hi troben alguns carrerons estrets i costeruts, amb façanes i portals dels segles XVII i XVIII.

Serveis

Els productes artesanals t’encantaran! Compra a la nostra fleca, carnisseries, celler de vi, molins d’oli i a la fàbrica de torrons i mel Alemany, tot d’elaboració propia.

Piscines

Si vens a l’estiu, segur que passaràs llargues estones a les piscines d’Os.

Amb servei de bar i terrassa, zona d’esplai per als més menuts i àmplies zones de sol i ombres, amb vistes a la natura, grans i petits i trobareu el vostre espai.

Esglèsia

L’Esglèsia de Sant Miquel, de façana barroca, data del 1769. Segons els manuscrits de l’època, va ser construida en tant sols un any.

En aquesta esglèsia té lloc cada any la festa popular “Els Campaners”.

Fills il·lustres d’Os de balaguer

Leandre Cristòfol és un dels fills il.lustres d’Os de Balaguer. Principalment autodidacta, rebé la Creu de Sant Jordi i part de la seva obra està permanentment exposada a l’MNAC. Es pot visitar la casa natal, que acull part del seu llegat creatiu.

Antonio Peralba i Camarasa (1886-1974), germà escolapi i fill ilustre d’Os, era cosí de Leandre Cristòfol. A més de ser un reconegut pedagog de l’època, mostrà també grans dots artístiques, tant en l’escultura, dibuix i pintura, com en l’escriptura. Ambdós, Leandre i Antonio, eren cosins de Maria Peralba, la “matrona” de Cal Tató. Potser és d’aquesta rama familiar d’on alguns dels descendents actuals de Cal Tató han heredat destacades habilitats artístiques en música, patronatge, pintura, escultura, dibuix,…  Qui sap!

Altres fills il.lustres d’Os han estat l’antic President de Costa Rica (« Don Pepe » Figueres) i Gaspar de Portolà, explorador de California i fundador de San Diego i de Monterrey.

 

Castell i Museu de les Campanes

Situat al cim d’un turó, el castell d’Os -conegut com Malignum Castrum-, data del segle XI i és d’origen islàmic.

Actualment és la seu del Museu de les Campanes de Catalunya, on s’hi expliquen els tons musicals de les campanes, com s’aprenia l’ofici i què representaven les campanes –un dels símbols del nostre poble-, per als ossencs.